Inici > Història Filosofia > Antiga > Plató. Antropologia

Plató. Antropologia

Dualisme antropològic: l’ésser humà està format per cos i ànima (psique).
Teoria de la reminiscència

per Àngels Varó Peral,



Per Plató l’home està format per dos elements (cos i ànima). El cos és una identitat purament sensible, ha estat format pel Demiürg que és un petit déu d’origen pitagòric. Segons el pitagorisme, el Demiürg creà el món sensible i li donà formes geomètriques. El Demiürg va crear el món amb matèria i per tant el va fer imperfecte, canviant, mutable,... En canvi la ψυχή (psyché, ànima) no és material, sinó una força o un principi vital gràcies al qual els éssers poden moure’s.

 1. Dualisme antropològic

L’antropologia platònica segueix una tradició òrfico-pitagòrica, que considera que el més important en l’ésser humà no és el cos sinó la psyché. El cos forma part del món sensible, limitat, imperfecte, moral, etc. mentre que la psyché (ànima) és de naturalesa semblant a les idees i es capaç de conèixer-les, per tant és bella, sàvia i bona.

Plató manté la idea pitagòrica de la transmigració de les ànimes, és a dir, la desaparició del cos no significa en absolut la desaparició de l’ànima sinó tot el contrari, la mort es considerada com un alliberament. Però aquest alliberament no dura per sempre, ja que l’ànima haurà de tornar a renéixer en un altre cos.

Sopar d'un banquet | Cena en un banquete
Sopar d’un banquet | Cena en un banquete

Segons Plató l’ànima s’alimenta de bellesa, saviesa i bondat, però no tots els éssers humans saben com alimentar correctament la seva ànima. Aquest es un assumpte de gran importància ja que la destinació de les nostres ànimes depèn de la mena de vida que portem quan estem lligats a un cos. El cos està considerat com una presó en la qual s’hi està per algun error comès anteriorment. Tot hi així es possible alliberar-se d’aquesta presó, com per exemple en el mite de la caverna. L’error comès ha estat allunyar-se del Bé i de la Veritat, si som capaços d’omplir l’ànima de Bé i Veritat podrem alliberar-nos definitivament del cicle de reencarnacions. En conclusió es pot afirmar que la vida filosòfica és la que ens pot fer més perfectes i alliberar-nos definitivament de les limitacions que té el cos.

La concepció platònica de l’ésser humà considera que l’ànima recorda allò que ja havia conegut. Aquest record es possible ja que l’ànima ha existit en el món de les idees. Aquesta ànima és exclusiva de l’ésser humà i és immortal. Plató considera que el coneixement és la tendència natural de l’ànima per alliberar-se del cos ja que el lloc de l’ànima és el món de les idees.

Segons l’antropologia platònica l’ànima està formada per tres parts:

  • la part racional, que es troba al cap és l’única part immortal i independent del cos, la seva funció és arribar al coneixement racional del món;
  • la part irascible, que es troba al pit, és mortal i no es pot separar dels cos, és la font de les passions nobles i té per finalitat retenir els impulsos incontrolats de l’home;
  • la part concupiscible, que es troba al ventre i és l’origen de les passions innobles, és mortal i no es pot separar del cos perquè està absolutament lligada a ell.

Els arguments que dóna Plató per demostrar la immortalitat de l’ànima són:

  1. L’ànima recorda les idees obtingudes anteriorment, per tant és capaç de passar d’un estat a un altre. El que és natural és que una cosa torne a l’estat que tenia anteriorment i passe de l’existència a la pura contemplació del món de les idees. L’existència de l’ànima va més enllà de la vida.
  2. L’ànima és simple i tan sols es corromp allò que està format per parts. Com que allò que és simple no es pot corrompre, tampoc pot morir i per tant és immortal.
  3. Ànima vol dir vida, principi del moviment, però aquest moviment ve de la seva pròpia naturalesa i per tant sempre tindrà vida, és a dir, serà immortal.

L’antropologia platònica està estretament relacionada amb l’ètica i amb la política. La relació entre tot aquest plantejament i l’ètica platònica és senzilla, a cada part de l’ànima li correspon una virtut. Prudència, valor i serenitat, seran respectivament les virtuts que corresponen a les tres parts de l’ànima, la racional, la irascible i la concupiscible.

Per explicar el tema de l’ànima, Plató utilitzà el mite del Carro Alat:

Imaginem-nos, doncs, que [l’ànima] s’assembla a una força en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats. Sens dubte, els cavalls i els aurigues dels déus són tots bons i de bones qualitats, però en el cas dels altres es tracta d’una barreja. Pel que fa a nosaltres, hi ha primerament un auriga que condueix una parella d’animals de tir; aleshores, un d’aquests cavalls és bell i bo, i d’aquestes mateixes qualitats, mentre que l’altre és el contrari i també de qualitats contràries. Pel que fa a nosaltres, doncs, el fet de conduir-los és necessàriament difícil i desagradable.

Auriga
Auriga

Per consegüent, ara s’ha d’intentar explicar d’on prové que l’ésser vivent s’anomene mortal i immortal. Tot el que és anima s’encarrega de tot el que és inanimat; recorre tot el cel, assumint ara una forma ara una altra. Quan és perfecta i alada, circula per les altures i dirigeix tot l’Univers; però, quan ha perdut les ales, és em­menada fins que s’agafa a alguna cosa sòlida, on s’estableix, i pren un cos terrestre, que sembla moure’s ell mateix a causa de la força d’aquella; aquest conjunt, anima i cos íntimament units, s’anomena ésser vivent i rep també el sobrenom de mortal.
Plató, Fedre, 246 a-d.

En el següent vídeo pots veure una explicació d’aquest mite:

Per a saber més:

 2. Teoria de la reminiscència

En la formulació inicial de la teoria de les Idees, Plató sostingué que ningú no pot aplicar correctament una paraula (concepte), si prèviament no posseeix alguna noció general sobre el seu significat. Com assolim aquesta noció general, com assolim el coneixement?

Abans de contestar aquesta qüestió, Plató planteja un problema epistemològic: conèixer o aprendre és un procés impossible si prèviament no es coneix d’alguna manera allò que es vol aprendre (allò que es busca). Per a superar-la, Plató diu en el Menó que investigar (cercar) i aprendre no són una altra cosa que recordar (anamnesi)

Les Idees no són immanents a les coses sensibles. Aquestes les imiten o participen d’elles. Les idees són una realitat "separada" del Món Sensible. És per açò que el vertader coneixement no l’obtenim de la percepció de les coses sensibles. De la percepció del Món Sensible només podem assolir opinió (dóxa) sobre les coses, les quals estan en un permanent devenir (entre l’Ésser -Idea, essència- i el No-res). Ara bé, no arribarem a conèixer les Idees en menysprear els sentits i en dedicar-nos a la pura contemplació (intuïció) sinó en usar-los i descobrir el que ens suggereixen. En el Fedó, Plató diu que la percepció del Món Sensible li farà recordar a l’ànima (psique) el que ja sabia, les Idees. Aquesta les ha contemplat en la seva estada al Món Intel·ligible. Però, en introduir-se dins d’un cos tot ho va oblidar. El coneixement sensible (dóxa) li serveix per recordar. Un record "es produeix a partir de coses semblants, o coses diferents". I atès que les coses sensibles "imiten" les Idees, el coneixement sensible serveix per a recordar i el record, per a reduir a la unitat de la Idea la multiplicitat de les sensacions.

Documents adjunts