Filosofem
Segons la Vikipèdia, un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte, en tant que gènere (o subgènere) literari, té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i, a diferència de la novel·la, presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir una important tradició oral.
Llegir mésArticles
-
Tales de Milet, segle -VI
Tales de Milet (c. -624/-546) està considerat el primer filòsof occidental perquè, segons diuen, fou el primer en voler explicar la realitat a partir d’un principi material únic i deixar enrere les narracions mítiques creades per Homer i Hesíode als segles -VIII y -VII. Sembla que fou un dels Set Savis de Grècia. I que obrí el camí a la filosofia de la naturaleza amb la seua recerca de l’u en la multiplicitat, la identificació de l’aigua com... Llegir més
-
Pàmfila d’Epidaure
Quan llegim sobre historiografia antiga, apareixen els noms d’Heròdot, Tucídides, Polibi o Titus Livi. Rarament trobem el de Pàmfila d’Epidaure, si el trobem. Mireu l’apartat Història de la història de Viquipèdia i ho voreu. Pàmfila fou una escriptora i historiadora grega del segle I. Destaca per la seua obra compilatòria formada per 33 llibres, "Comentaris històrics" (Ἱστορικὰ ὑπομνήματα, Historika Hypomnemata). Llegir més
-
La cronologia d’Apol·lodor d’Atenes
Apol·lodor d’Atenes (s. -II), gramàtic i historiador hel·lenístic, recopilà i sistematitzà informació sobre la història de Grècia d’obres anteriors ara perdudes. Amb aquesta informació escrigué la seua obra Crònica, de la qual només resten alguns fragments citats per altres autors, sobretot per Diògenes Laerci. Llegir més
-
Filosofia Presocràtica. A la recerca de l’arkhé (ss. -VI i -V)
En la filosofia presocràtica trobem una actitud radicalment nova davant la realitat. La seua actitud la podem qualificar de radical perquè es pregunta per l’origen “natural” de les coses. D’aquesta nova actitud sorgirà la filosofia. Ens trobem, doncs, davant "el pas del mite al logos" Llegir més
-
Hipàrquia de Maronea
Jo, Hipàrquia, no vaig seguir els costums del sexe femení, sinó que amb cor viril vaig seguir els gossos forts. No em va agradar el mantell subjectat amb la fíbula, ni el peu calçat, i la meua cinta va oblidar el perfum. Vaig descalça, amb un bastó, un vestit em cobreix els membres i tinc la dura terra en lloc d’un llit. Sóc ama de la meua vida per saber tant i més que les mènades per a la caça. (Antología Palatina, "Antípatro", Epigrama 664,... Llegir més
-
Diògenes de Sinope, s. -IV
Diògenes de Sinope, quan va ser bandejat de la seua pàtria, sense diferenciar-se en res dels més humils captaires, vingué a establir-se a Atenes i va trobar encara un bon nombre de deixebles de Sòcrates, com, per exemple, Plató, Aristip, Èsquines, Antístenes, i Euclides de Mègara. Xenofont, al contrari, ja hi era al desterrament per causa de la seua participació en l’expedició de Cir. Doncs bé, Diògenes es separà prou aviat de tots ells i va... Llegir més
