Articles

• • Tales de Milet, segle -VI

  • Tales de Milet (c. -624/-546) està considerat el primer filòsof del occidental perquè, segons diuen, fou el primer en voler explicar la realitat a partir d’un principi material únic i deixar enrere les narracions mítiques creades per Homer i Hesíode als segles -VIII y -VII. Sembla que fou un dels Set Savis de Grècia. I que obrí el camí a la filosofia de la naturaleza amb la seua recerca de l’u en la multiplicitat, la identificació de l’aigua... Llegir més

• • Pàmfila d’Epidaure

  • Quan llegim sobre historiografia antiga, apareixen els noms d’Heròdot, Tucídides, Polibi o Titus Livi. Rarament trobem el de Pàmfila d’Epidaure, si el trobem. Mireu l’apartat Història de la història de Viquipèdia i ho voreu. Pàmfila fou una escriptora i historiadora grega del segle I. Destaca per la seua obra compilatòria formada per 33 llibres, "Comentaris històrics" (Ἱστορικὰ ὑπομνήματα, Historika Hypomnemata). Llegir més

• • La cronologia d’Apol·lodor d’Atenes

  • Apol·lodor d’Atenes (s. -II), gramàtic i historiador hel·lenístic, recopilà i sistematitzà informació sobre la història de Grècia d’obres anteriors ara perdudes. Amb aquesta informació escrigué la seua obra Crònica, de la qual només resten alguns fragments citats per altres autors, sobretot per Diògenes Laerci. Llegir més

• • Filosofia Presocràtica. A la recerca de l’arkhé (ss. -VI i -V)

  • En la filosofia presocràtica trobem una actitud radicalment nova davant la realitat. La seua actitud la podem qualificar de radical perquè es pregunta per l’origen “natural” de les coses. D’aquesta nova actitud sorgirà la filosofia. Ens trobem, doncs, davant "el pas del mite al logos" Llegir més

• • Hipàrquia de Maronea

  • Jo, Hipàrquia, no vaig seguir els costums del sexe femení, sinó que amb cor viril vaig seguir els gossos forts. No em va agradar el mantell subjectat amb la fíbula, ni el peu calçat, i la meua cinta va oblidar el perfum. Vaig descalça, amb un bastó, un vestit em cobreix els membres i tinc la dura terra en lloc d’un llit. Sóc ama de la meua vida per saber tant i més que les mènades per a la caça. (Antología Palatina, "Antípatro", Epigrama 664,... Llegir més

• • Diògenes de Sinope, s. -IV

  • Diògenes de Sinope, quan va ser bandejat de la seua pàtria, sense diferenciar-se en res dels més humils captaires, vingué a establir-se a Atenes i va trobar encara un bon nombre de deixebles de Sòcrates, com, per exemple, Plató, Aristip, Èsquines, Antístenes, i Euclides de Mègara. Xenofont, al contrari, ja hi era al desterrament per causa de la seua participació en l’expedició de Cir. Doncs bé, Diògenes es separà prou aviat de tots ells i va... Llegir més