Filosofem
...Amb la finalitat de no saturar el concepte, podem limitar-nos a tres formes o dimensions de la injustícia social que, si bé estan vinculades, no són reductibles:
1) Injustícia com a distribució dolenta dels béns i beneficis provinents de la cooperació social. La injustícia es produeix a partir de què els criteris per a distribuir la riquesa —de ser fets públics— no podrien ser acceptats per tothom, especialment per qui rep menys; ara bé: a) aquests criteris poden ser o no institucionals; b) els béns no es limiten a allò material sinó a tota mena de recursos en benefici de les persones.
2) La injustícia com a exclusió implica accions o polítiques públiques que exclouen als qui, en principi, són legítims receptors de la distribució de béns i beneficis. Les víctimes de l’exclusió poden ser persones o grups.
3) La injustícia com desapoderament consisteix a explotar la vulnerabilitat de les persones; les víctimes d’aquesta forma d’injustícia no són tingudes en compte com a subjectes de drets.
(Teresa Santiago Oropeza, Repensar la injusticia. Una aproximación filosófica)
Llegir més
