Atenes, segle -V Plató

Introducció a la filosofía de Plató, deixeble de Sòcrates i mestre d’Aristòtil

per Àngels Varó Peral, 16/01/2008

Filosofia

También en: català Español

Així com el "filòsof", qui es regeix per la raó, és el més feliç dels "homes", així també l’estat aristocràtic és el millor i el més feliç dels Estats; en la timocràcia els apetits es veuen frenats i ordenats, però no per la raó sinó per l’honor. En l’oligarquia encara es veuen sotmesos a una disciplina, però només per l’amor a la riquesa i per una preocupació per l’estabilitat la qual sorgeix d’una preocupació per la propietat. En la democràcia tots els gustos i inclinacions tenen la mateixa influència en la personalitat. I en la tirania, en els "homes" d’ànimes dèspotes, els apetits més baixos, és a dir, els corporals, exerceixen un control absolut i irracional.

Índex

1. Introducció

Abans de Plató, la filosofia grega desenvolupà dues vessants de reflexió:

L’especulativa o científica: la filosofia presocràtica (s. -VI/-V) preocupada per explicar la naturalesa i l’origen de l’univers (macrocosmos) on viuen els éssers humans.
La pràctica: desenvolupada per sofistes i Sòcrates; ocupada en l’estudi de l’ésser humà (microcosmos), de la seua naturalesa i el seu lloc en el món, i de les relacions amb els seus semblants: la col·lectivitat, la societat i l’Estat. Generalment aquestes investigacions estigueren motivades pel desig de millorar la vida i les conductes humanes.

**Tripe confrontració de la filosofia anterior a Plató**

Ambdues vessants donaren lloc a una triple confrontació que Plató tractarà de superar amb la Teoria de les Idees. Aquesta tasca l’emprengué motivat pel seu interès en reformar la vida socio-política de la polis ("Carta VII") i en refutar el doble escepticisme, epistemològic i ètic, representat per la Sofística.

Aquesta tasca fou iniciada per Sòcrates, qui, en oposició al moviment sofista, buscà respostes fermes i absolutes als problemes morals.

Dues qüestions estaven simultàniament en discussió:

Existeixen principis morals absoluts? (llegat de Sòcrates) i
És possible obtenir el vertader coneixement (el científic)?

Plató contestà afirmativament a les dues preguntes. Afirmà que els objectes del coneixement (principis morals i ens naturals), és a dir, les coses que poden ser definides existeixen, encara que no puguen ser identificades amb alguna cosa del món perceptible. Existeixen en un món ideal. I, per tant, poden ser conegudes. Aquesta convicció es troba sota la Teoria de les Idees i la teoria ètico-política de l’Estat ideal, l’Estat Just

2. Biografia de Plató

3. Lectura

La República, lectura parcial del Llibre VI (&&18-21, des de 506b) i del Llibre VII (&&1-5, fins a 521b).

4. Continguts conceptuals de la PAu

5. Activitats de comprensió i expressió escrita

Activitat 1: Per tal de comprendre l’ontologia de Plató, fes una redacció amb el títol "Dualisme ontològic" el desenvolupament de la qual conteste les següents preguntes:

Què són les Idees?
Quins tipus d’idees hi ha?
Quina és la relació entre les Idees i les coses?
Quina és la relació entre les Idees?

Activitat 2: Per aprendre l’epistemologia de Plató, fes una redacció amb el títol "Dualisme epistemològic" el desenvolupament de la qual conteste les següents preguntes:

Els graus de la realitat i els graus de coneixement segons Plató (quins són els objectes del coneixement?)
La teoria de l’anamnesi o reminiscència (què és conèixer?)
La dialèctica segons Plató (com conèixer?)

Activitat 3: Per aprendre la teoria ètico-política de Plató fes una síntesi de cadascun dels següents epígrafs:

Dualisme antropològic. Teoria de la reminiscència
Ètica platònica. L’intel·lectualisme moral
Teoria de l’educació. Matemàtiques i dialèctica
Teoria de l’estat just i del filòsof governant

Activitat 4: Defineix un dels següents conceptes, segons Plató:

Ànima (psique)
Areté (virtut)
Coneixement (episteme)
Dialèctica
Idea
Idea de Bé
Llei
Sentits